Context històric

Prehistòria | 1966 – 1969

1966, època de desenvolupisme i aperturisme del règim: aperturisme per als hèteros, és clar perquè pels maricons; tancament i pal. De metres: «Tant se val barretina vermella, com vermella barretina; el Referèndum com Franco«. A la vegada, Massiel guanya Eurovisión i Espanya llueix un rostre amable; però Raimon el desemmascara a la Complutense. I en la resta de l’món passen coses, com la matança de My Lai a Vietnam, maten a Martin Luther King, esclata a París el maig de l’68, assassinen Bob Kennedy i la Unió Soviètica aixafa la Primavera de Praga. Andy Warhol estrena «Flesh», primera exaltació gai de el cos masculí i en «The Killing of Sister George» el cinema aborda obertament una relació lesbiana.

S’obren perspectives | 1966 – 1978

El 27 de juny de 1969, Canadà és el primer país a legalitzar la homosexualitat, i al dia següent a Stone Wall els gais diuen: PROU!

Eufòria quan l’home posa el peu a la Lluna i horror davant els crims de la família Manson. «Staircase» («L’escala») o la vida precària d’una parella d’homes en Londres el mateix Londres de la cultura pop. Al 1970, la Llei sobre perillositat i rehabilitació social: els homosexuals són elements indesitjables però Armand de Fluvià i els seus amics reaccionen i funden el que acabarà cridant el MELH (Moviment Català d’Alliberament Homosexual) i publiquen la primera revista gai de l’Estat espanyol: Aghois. Manuel de Pedrolo publica «Un amor Fora ciutat», intent de comprensió del drama homosexual. «The Boys in the Band»: primera pel·lícula en la qual es descriuen diferents tipus d’home gai mentre a Espanya segueix vigent el estereotip: No desitjaràs al veí del 5è.

Es publica pòstumament «Maurice» de E.M. Forster: primera novel·la gai a la qual els protagonistes no acaben malament com si que acaba el professor von Aschenbach a «Mort a Venècia» de Visconti per enamorar-se d’un efeb.

«La meva estimada senyoreta» es la primera pel·lícula espanyola en abordar el tema transgènere. Al Teatre Barceló de Madrid al 1975  s’estrena «Els nois de la banda», Pasolini és assassinat i el 20 de novembre de 1975 es pronuncia la tan esperada frase: “Españoles, Franco ha muerto”.

Al desembre de 1975 es fundat el Front d’Alliberament gai de Catalunya (FAGC) mentres tant, l’Església Catòlica declara els actes homosexuals «Intrínsecament desordenats». Al 1976 es crea l’Institut Lambda (més tard Casal Lambda) i al 1977 neix el Col·lectiu de Lesbianes de Barcelona a la vegada que es la primera manifestació d’alliberament gai (Pride) en l’Estat espanyol. El FAGC publica «Debat Gai» (antecessora de Infogai) i la pel·lícula «Els plaers ocults» d’Eloy d’Església aborda francament el tema de l’homosexualitat. A «Canvi de sexe» Vicente Aranda aborda per primera vegada un procés de transexualitat.

Al 1978, Harvey Milk és elegit primer regidor gai de San Francisco i organitza el Pride en el qual per primera vegada flameja la bandera gai, creada per Gilbert Parker que mor assassinat amb l’alcalde Moscone.

El mateix any es funda la Coordonadora Catalana d’Alliberament Gai (CCAG) que publica la revista «La Ploma» mentres que l’Institut Lamba llança el seu Butlletí. Ventura Pons documenta la Barcelona provocadora a «Ocaña, retrat intermitent mentres que Eloy de l’Església retrata el drama d’un polític gai en «El diputat » i el d’un capellà obsessionat amb el sexe a «El sacerdot». Al 78, neix la Nicolasa “Constitució Espanyola”. A l’Iran triomfa la Revolució dels aiatol·làs i s’expandeix per Orient el fonamentalisme islàmic en tant comença la «Era Thatcher» al Regne Unit.

L’alba de la llibertat | 1979 – 1985

Al juny del 1979 es publica la primera edició de l’Infogai. Jordi Petit, es converteix en el coordinador de l’FAGC i al 81 comença de la «Era Reagan» (1981-1993). A més, també comença l’era socialista: a França amb Mitterrand i a Espanya amb González. Malauradament, en aquesta etapa també es identificat el primer cas documentat de la SIDA/VIH (Ken Horne). Al 1982 al Teatre Metropolità de Barcelona s’escenifica «Bent» de Martin Sherman sobre el terrible destí dels «triangles rosa» (Homosexuals) en els camps de concentració nazis i Fassbinder recrea l’obra de Jean Genet en «Querelle». Josep Maria Flotats presenta les tribulacions d’un gai antifeixista a la Itàlia de Mussolini a «Una Jornada particular».

Sota l’ombra de la SIDA | 1985 – 1992

La «moguda madrilenya» coneix el seu apogeu. A Barcelona -amb menys bombo i platillo- també hi ha moguda. Al 85, Rock Hudson surt de l’armari i posa una cara famosa a la SIDA/VIH. Al 1986 l’Església Catòlica reitera la seva condemna dels actes homosexuals. Almodóvar aborda clarament la temàtica gai en «La llei de l’desig» estrenada al febrer de 1987. Un mes més tard, a Nova York, Larry Kramer funda el grup d’acció directa ACT-UP, per combatre amb cops d’efecte la indiferència dels polítics davant de la SIDA. «Torch Song Trilogy» (1988): comèdia dramàtica sobre un doble marginat (jueu i homosexual) i els seus conflictes familiars. 

Al 1989, cau el Mur de Berlín, es crea el Col·lectiu Gai de Barcelona dins de l’FAGC i el cinema s’enfronta cara a cara en «Longtime Companion» (Companys inseparables) el tema de la SIDA/VIH que és tractat en «Una visita inoportuna», peça teatral de Copi estrenada al Poliorama de Barcelona. 

Al 90 l’OMS deixa de considerar a l’homosexualitat una malaltia mental i al 91 assesinen la dona transexual, Sonia Rescalvo Zafra al parc de la Ciutadella. Aquest any Derek Jarman estrena «Edward II» i Óscar Guasch publica «La societat rosa», assaig sobre la vida gai de l’època que es fa visible al barri de Chueca de Madrid i al Gayxample de Barcelona.

Combats i fites | 1992 – 2005

1992, any del Cinquè Centenari del Descobriment d’Amèrica i de les Olimpíades de Barcelona (a la qual se li ha rentat la cara). El Dr. Bonaventura Clotet crea la Fundació de Lluita contra la SIDA, que posa a Barcelona a l’avantguarda de la recerca i tractament de la pandèmia. A «Orlando» (basat en la novel·la de Virginia Wolf) Tilda Swinton dóna vida a la primera persona intersexual diacrònica de cinema. I s’estrena «Les nuits fauves» (Les nits salvatges «) de Cyril Collard, que mor de SIDA/VIH (tema de la pel·lícula, premiada amb dos premis Cèsar pòstums) el 1993, any en què comença l’Era Clinton (1993-2001 ). Aquest mateix any el Col·lectiu Gai de Barcelona, ​​independitzat de FAGC, obre el seu local a La Paloma, on es faran famosos els balls de màscares per carnaval. Es crea l’ONG Projecte del Noms, per preservar la memòria de les víctimes de la SIDA/VIH. Obre la llibreria gai Berkana a Madrid, ciutat on es comença a publicar la revista gai «Shangay» (a Barcelona sortirà a la llum la revista gai «Nois»).

Josep Maria Todó publica el clàssic gai «El joc de l’mentider», que sortirà en català com «El joc de l’mentider» el 1994, el mateix any de «Priscilla«, pel·lícula sobre les aventures de tres transformistes a través d’Austràlia. 1995: Obre la Llibreria gai-lesbiana Còmplices, que gestiona juntament amb Berkana l’Editorial Egales, referent de la publicació de llibres de temàtica LGBT + a Espanya. El 1996 s’inicia la Mostra FIRE de cinema LGBTIQ+ a Barcelona, mentre a Sevilla esclata l’escàndol de pub Arny ia Sitges l’alcalde de l’PP Ignasi Lleó assetja els gais i pretén fitxar-los. A la Sala Tallers de Teatre Nacional de Catalunya Josep Maria Flotats estrena «Àngels a Amèrica», sobre l’esperança tot i la SIDA. 1997: Obre la llibreria gai Antinous (que destacarà per les seves clubs de lectura i presentacions de llibres) i s’estrena «Bent» al cinema.

A l’any següent surt a la llum el primer número de la Revista ZERO, fundada per Miguel Ángel López i que es converteix en referent de l’món gai a Espanya. També són creats dels Premis Triangle Rosa i Totxo Rosa pel Col.lectiu Gai de Barcelona. Aquest mateix any, prop de Laramie (Colorado), és segrestat, torturat i assassinat per dos heterosexuals homòfobs el gai nord-americà Matthew Shepard (12 d’octubre). El 1999 el Col·lectiu s’instal·la al local de l’Passatge Val.leri Serra. El 2000 és l’any jubilar de el nou mil·lenni a Roma i Joan Pau II ho aprofita per demanar perdó, en nom de l’Església Catòlica, a tots els afectats pels seus errors històrics i la seva intolerància menys als homosexuals. La seropositivitat DEIXA DE SER UNA CONDEMNA A MORT I PASSA A SER UNA MALALTIA CRÒNICA tractable A EL MENYS AL MÓN MÉS DESENVOLUPAT. ES POT SOBREVIURE A LA SIDA AMB BONA ESPERANÇA DE VIDA.

Comença l’Era de Bush fill (2001-2009), que s’estrena amb els atemptats de l’11-S i la Guerra contra el Mal. És fundada l’Associació Grup d’Amics Gais (GAG) amb seu a Sant Adrià de Besòs a Barcelona. Floreixen els locals d’ambient a Chueca i al Gaixample. Al juny de 2003 obre les portes el AXEL, primer hotel hetero-friendly del món. L’activista socialista gai Pedro Zerolo es converteix en regidor d’l’Ajuntament de Madrid. Prides multitudinaris a Madrid i Prides alternatius a Barcelona. 11-M de 2004: atemptats terroristes a Madrid. S’inicia a Espanya l’Era Zapatero (2004-2011).

Conquesta de drets | 2005 – 2014

El 2 de juliol de 2005, es promulga a l’estat espanyol la llei del matrimoni del mateix gènere i de l’adopció homoparental. A més, s’estrena la pel·lícula «Brokeback Mountain», sobre el drama rural d’una parella gai als Estats Units dels 60 i 70. Al 2006, entra en vigor el nou Estatut de Catalunya, ratificat per referèndum i és fundat el Check Point de Barcelona. Al 2008, es constitueix la Fundació Enllaç, orientada als gais de la Tercera Edat a més del començament de la crisi econòmica mundial i la recessió. Al 2009, la revista Infogai rep el premi APPEC i comença l’era Obama (2009-2017). Movent-nos al 2010, el Tribunal Constitucional rebutja el terme «nació» de l’Estatut de Catalunya i al 2011, el Consell de Drets Humans de les Nacions Unides aprova la primera resolució a favor dels drets LGTBIQ +. Lleis antihomosexuales en la Rússia de Putin (2013): s’estén la persecució per l’Europa de l’Est. 2014: Segona Resolució de Consell de Drets Humans de les Nacions Unides a favor dels drets LGTBIQ +. Llei 11/2014 de 10 d’octubre per garantir els drets LGTBI + a Catalunya.

Nous reptes | 2014 – Actualitat

A l’any 2015, Justin Trudeau, fill de Pierre Trudeau (l’estadista que va aconseguir eliminar de les lleis la discriminació de l’homosexualitat al Canadà) es converteix en el primer ministre obertament gayfriendly del seu país i del món i després d’un any sense sortir a la llum, torna a publicar-se la revista Infogai. Krzysztof Charamsa, primer funcionari de la Santa Seu a sortir de l’armari, declara públicament la seva homosexualitat i que té un nuvi català. A l’any següent publica el seu llibre «La primera pedra» en diversos idiomes explicant la seva història.

Al 2016 es publica la tercera Resolució de Consell de Drets Humans de les Nacions Unides a favor dels drets LGTBIQ +.

L’any 2017 i ha tensió entre el Govern de Madrid (PP) i la Generalitat de Catalunya, on es produeixen a l’Agost atemptats terroristes mortals. James Ivory guanya l’Oscar per «Call Em By Your Name». En la pel·lícula «Una dona fantàstica» s’aborda la qüestió transsexual en la maduresa.

Respecta als anys 2018 i 2019 es fan les jornades sobre l’exili Llatinoamèrica i l’alcaldessa Ada Colau inaugura el Centre LGTBI de Barcelona (seu de diferents entitats de el sector reagrupades des de diferents locals), que pateix un atac homòfob a la setmana de la seva obertura. Infogai COMPLEIX 40 ANYS. Guiilem Clúa estrena «Justícia» al Teartre Nacional de Catalunya.

L’any 2020 es quan ESCLATA LA PANDÈMIA DE EL COVID-19. Cinquantenari de la Fundació de l’MELH (que no es pot celebrar per causa de la pandèmia).

I per últim, al any 2021 s’estrena el documental «Melh» al voltant de la figura d’Armand de Fluvià. La mostra FIRE de cinema LGTBIQ + torna a ser presencial després del parèntesi de l’any anterior. Escalada homofòbica a Barcelona. Cap a nous reptes: Projecte de Llei sobre la Transexualitat. Cal encara molta educació en la diversitat per aconseguir una societat inclusiva. Ni un pas enrere, sempre cap endavant.

Qui som?

La revista de temàtica LGTBI+ més antiga de Catalunya i de l’Estat Espanyol. Referent del moviment LGBTI. Hi col·laboren voluntàriament grans professionals, entitats i persones del moviment LGTBI.

Segueix les nostres xarxes socials