AKIRA I TETSURO

Il·lustració: A. Jesus Ramos. Text: Carlos Siles. http://sylvergalaxy.blogspot.com

Ara farà tres estius que Akira va anar a la Xina, i en una de les visites als temples budistes, concretament a Hong Kong, davant del gran buda de Lantau, va demanar que si mai trobava l’home de la seva vida li enviés un senyal. En aquell moment els raigs de sol es reflectien d’una manera molt especial sobre els ulls de bronze del gran buda. Era com si l’estàtua l’estigués mirant d’una manera especial, i va tenir una sensació que mai havia sentit, com un pessigolleig!

Akira té parella, Tetsuro. Es van conèixer perquè Tetsuro, sense haver parlat mai amb ell, va deixar-li un missatge al seu Fotolog que deia: “Ei, guapu, tantes vegades que hem coincidit en concerts, en firmes de discos, sempre ens mirem i res més. Mirant la teva foto, veig que estàs igual d’atractiu que sempre... a veure si quedem un dia d’aquests”. Akira li va contestar passant una mica del tema, molt educadament. Però Tetsuro, va ser molt in insistent, ja que coneixia molt bé aquestes mirades, era tenaç i tenia prou experiencia a aconseguir sexe sense paraules, només amb mirades, trobant meitats efímeres d’uns quants minuts en qualsevol indret.

Així que finalment van quedar un dia i un altre i així fins que un bon dia van decidir anar-se’n a viure junts.

Segurament, molts dels que llegiu aquest article coneixeu Akira, perquè ell ha sigut com una mena de carretera per la qual han passat molts homes. I si sembla que des que Eva va mossegar la poma ens hem de sentir culpables per alguna cosa. A Akira, això no l’afectat mai gaire, ja que ell ho ha fet per tal de buscar la seva “mitja taronja”, i malgrat que Tetsuro respira per la seva boca, Akira no sap encara si ha trobat finalment la seva meitat.

Akira creu amb fermesa en el mite de Plató, i amb això que “al principi cadascú era una sola part i que un dia Zeus es va emprenyar amb l’home i el va dividir en dues. Des d’aquell dia tots intentem buscar la nostra altra meitat”.

Potser Akira i Tetsuro no són aquesta meitat perfecta, i és cert que alguna vegada han intentat parlar del tema, sense èxit –ja que un parla de les seves relacions de parella intentant raonar de com pots arribar a tenir una relació, tot i sabent que aquesta no arribava enlloc, i l’altra parla de les seves experiències sexuals, i com que no acabaven d’aprofundir en el tema, un bon dia van decidir no parlar mai més del passat.

El temps passa i cada dia fan més coses junts. En aquest interval de temps, Akira ha estat confús, ha tingut dubtes, potser algun noi que havia passat per la seva vida podria haver estat aquesta meitat que tant buscava, potser no n’havia vist el senyal, o no estava per la labor perquè no era el moment o bé perquè estava per altres històries. De vegades tens una cosa al davant i no te n’adones, però estava fart de deixar-se portar per les circumstàncies i de no prendre decisions per ell mateix. Aquesta vegada volia estar ben segur d’on s’estava ficant, volia saber què passaria, i no tenir la sensació que tot havia estat una obra inacabada. No podía pensar que aquestes parts fossin animacions fotogràfiques i es preguntava: com hauria de ser la seva segona unitat?

Hauria de ser idèntic a ell o més aviat complementari? Hauria de tenir tot allò que ell no tenia? Hauria de tenir la bellesa, la força, l’amor? El dia que Zeus els van separar, potser aquesta meitat va endur-se totes les coses bones, o havia estat ell, qui se les va emportar? I el sexe?, hauria de ser la manera de tornar a estar units, poden dues persones tornar a ser-ne una de sola?

De vegades la vida és com la representació d’una obra de teatre i a l’escenari d’Akira, un bon dia, van desaparèixer tots els figurants. De sobte el tràveling va esdevenir un zoom, i mirant els ulls de Tetsuro hi va reconèixer aquella mirada immediatament, “ERA LA MIRADA DEL GRAN BUDA DE LANTAU ”, i caminat pel terra de l’escenari humit de la seva vida, va tenir la sensació que finalment era un ésser sencer.