Què li estava passant a la Dolores? Internament la Dolores se sentia de sobte més tranquil·la que mai. Com si una mena de pau interior la fes sentir que era on havia de ser i ser qui havia de ser, un sentiment que no havia sentit mai ni matant ni cada vegada que sortia dels quiròfans per convertir-se en algú que els altres volien que fos.

Mentre pensava en tot això, al cotxe de policia... (Recordeu que la Dolores havia estat detinguda per matar compulsivament diversos clients d’una xarcuteria porcina), es va adonar que el seu vestit estava estripat i el cos li estava canviant, era la metamorfosi de la Dolores.

Era estrany i fins i tot metafòric; la Dolores havia arribat fins al límit la seva obsessió: havia passat de ser aquell noi estrany a convertir-se en una dona perfecta i ella se n’havia encarregat pagant els millors cirurgians de la ciutat, però ara tot això no tenia importància, els quilos de silicona i de botox que s’havien repartit intel·ligentment per tot el seu cos, ara eren al terra d’aquell taxi llefiscós....

La sensació era de plenitud. Ja no tenia por i havia arribat a la conclusió que no podia fer res per la humanitat. La Dolores tenia molt clar que matant els que feien que la humanitat fos tan cruel i tan poc humana ja no li servia per sostreure’s de la ràbia i el dolor que sentia, i encara menys quan veia com els humans es destruïen a ells mateixos.

Si! El desig de no ser mai més humana s’havia fet realitat i per primera vegada era feliç, molt feliç! Es mirava el cos de porca amb què s’havia convertit i li agradava. Les truges no havien de passar pels quiròfans per tal d’agradar als porcs ni s’havien de pintar ni maquillar ni de posar-se sabates de taló!!! Era com si finalment s’hagués tret el pes tan gran que portava dintre.

Aquell cotxe espantós.. no era el millor lloc. Al cap i a la fi ella no havia triat fer la metamorfosi en un cotxe de policia, però les circumstàncies havien fet que fos així... La part de darrere del cotxe era tota plena de sang, silicona i roba estripada i la Dolores, convertida en truja, no podia parar de fotjar en el seient del cotxe... La Dolores ja no parlava, grunyia!, davant la perplexitat dels dos policies. Però era molt feliç; només desitjava sortir d’aquell cotxe horrible per tal de poder rebolcar-se pel fang amb els seus amics, apariar-se amb molts mascles i tenir moltes cries, menjar glans i arrels delicioses.

La Dolores no podia pensar en res mes.

S’havia oblidat de fins a quin punt la seva vida havia estat dura. Ja no tenia impulsos assassins envers ningú perquè els de la seva espècie l’esperaven i eren bons. Els porcs no maten ni violen ni es discriminen a ells mateixos. I ara que pensava com una porca no tenia enveja ni patia perquè no podia arribar a final de mes... Els porcs no hi entenen de crisi, i una truja com ella encara menys.

Ser truja i ex-assassina a Barcelona era ben difícil i la felicitat de la Dolores duraria ben poc...

El final de la Truja Dolores: La Truja Dolores va poder sortir ràpidament del cotxe i va començar a córrer pel bosc de Collserola. Es va trobar uns quants porcs senglars cosins seus, però la Truja Dolores no es podia permetre el luxe de parlar-hi: els policies la perseguien. Que podia fer una pobra truja com la Dolores en una ciutat tan asfaltada? La Truja Dolores estava molt cansada i és que una porca no pot córrer tant... La Truja Dolores va veure un toll de fang i no es va poder negar als instints de porca i s’hi va llançar. Era tan feliç que res l’importava! Un dels policies la va veure: Policia 1: Eh!!!! Aquí, aquí tenim la porca, mira com gaudeix la molt porca al fang!!!

Policia 2: Mata-la, mata aquesta porca malparida. És fastigosa, mata-la i de les cames d’aquesta malparida en farem un parell de pernils salats, en picarem la carn i en farem secallones, llonganisses i botifarres.... BANGGGG!!!! BANGGG!!!!

Dos trets van posar punt i final a la felicitat de la Truja Dolores i els seus crits no van servir de res... Tota la vida que havia estat buscant, una cosa: la felicitat, i és cert que la va trobar, tan sols va durar uns instants però la va trobar.

I aquest és el final de les aventures de la Dolores, el final d’un personatge que passarà a la història perquè va fer realitat el seu desig: LA FELICITAT!

THE END

Per: Carlos Siles

http://dolorespeyton.blogspot.com

Il:lustració: Carlos Siles