La Dolores estava molt excitada; l’olor de terra humida i l’assassinat d’aquell malparit l’havia posada ben calenta. Tot i que s’havia passat tota la nit cardant, tenia una sensació de buit, era com si li faltés alguna cosa. La Dolores es va vestir amb un vestit de cuir blanc ultra-cenyit, es va posar les sabates blanques de taló i va començar a llepar-se les mans, mentre pensava en silenci... I és que no sabia què fer amb el cadàver d’aquell pobre xicot. La veritat és que a la Dolores li feia gràcia la cara que tenia amb la marca de la seva sabata de taló clavada al front. Segurament trigarien mesos a trobar el cos d’aquell beneit, però no es podia permetre cap errada, eren molts assassinats i fins ara se n’havia sortit.

Tot i que estava molt cansada, la Dolores va començar a cavar amb les pròpies mans i ungles un forat per intentar enterrar aquell cos sense vida i per un moment aquella olor de terra humida, el contacte amb les fulles podrides, la va posar encara més calenta... Tot i així, va continuar i en un parell d’hores aquell pobre noi ja estava enterrat i qualsevol rastre de l’assassinat havia estat eliminat. La Dolores ja era tota una experta; eren molts i molts els crims que havia comès, tot i que aquelles veus mai estaven contentes.

La Dolores estava cansada, però va iniciar la baixada de la muntanya caminant. Era lluny del centre però segurament trobaria alguna parada de bus, qualsevol taxi, qualsevol camí o carretera o el que fos, per tornar a casa seva. I és que sempre era igual, des que la Dolores tenia catorze anys havia anat a gran nombre de cases d’altri i a vegades es recordava de com tornar, altres no, altres li sonava -- en algun moment hi havia passat perquè havia estat a casa d’un altre home que hi vivia a prop--. De fet cada vegada que passejava per la ciutat, cada porteria, cada hotel, cada casa li sonava o li portava algun record. La Dolores s’havia trobat en situacions ben estranyes i diverses, però la Dolores sempre havia tornat a casa i aquella vegada no havia de ser una excepció.

Així que molt digna, ella, va començar a baixar. S’havia desfet de les sabates de taló i havia de baixar descalça, la qual cosa l’excitava més encara i el vestit estava fet una pena encara que l’havia intentat netejar una mica en una font propera...

La Dolores portava una bona estona caminant per la muntanya, baixant arribaria a algun lloc conegut, va pensar, i de sobte va sentir una olor ben estranya, era molt forta i d’alguna manera li era familiar, era una olor de bèstia... com de porc i és que la Dolores estava molt a prop d’una granja de porcs...

Sí, era una granja de porcs i la Dolores sentia els crits dels porcs com si li estiguessin dient:

- Vine Dolores, vine amb nosaltres. I no va poder contenir-se, va saltar una tanca metàl·lica i es va ficar en aquella granja; de sobte ja estava amb ells, i va sentir- se, per primera vegada des de feia molt i molt de temps, feliç i relaxada.

Una truja que alletava les seves cries li va provocar una sensació de tendresa que no podia entendre, i lentament va començar despullarse per tal de no embrutar-se. Va començar a rebolcar-se sobre els fems de porc, va jugar amb els nous amics a menjar del seu menjar, a ferlos petons. Aquella olor i aquella sensació la va excitar molt; per primera vegada se sentia lliure, no havia de donar explicacions a ningú, era ella mateixa i se sentia estimada per aquelles bèsties. De sobte va sentir una veu humana:

- Què està passant aquí? Hi ha algú? La Dolores es va vestir com va poder i va sortir corrents. Va aprofitar i va robar un sac de menjar per tal de tenir provisions per als dies a venir; segurament tindria gana i aquell menjar li agradava molt i el més important: On podria comprar aquell menjar tan deliciós?

La Dolores va continuar corrent. Segur que algun d’aquells camins la portarien a casa seva, i de sobte i a pocs metres va trobar una carretera que coneixia i, per tant, la portaria a casa. L’endemà la Dolores ja a casa, no podia entendre el que li passava. No es va voler dutxar, va llançar el vestit i nua va començar a menjar-se el pinso per a porcs que havia robat de la granja. Va començar a menjar fent soroll com una truja i la Dolores es va sentir més truja que mai.

Què li passava a la DOLORES?

Per: Carlos Siles

http://dolorespeyton.blogspot.com