Exposa: Arnau Lorite

Acostumem a veure’ls arreu, sobre qualsevol superfície... arrencats per un civisme mal entès, mig cremats o, acabats d’adherir, en la plenitud del propi color. Són al metro, a bústies qualsevol o en un trist fanal... pertot. Adhesius de tot tipus formant, és així, part de certs paisatges generals, de carrer, de porta de WC, de carpeta d’escolar adolescent: fins a tal punt són part del nostre paisatge quotidià que sovint hom els mira sense veure’ls, com tantes desenes d’altres coses...

L’art i la victòria per a un adhesiu -el triomf- arriba en el moment de reeixir, potser en dura competència, d’entre els altres... Fins i tot d’entre aquells altres, els adhesius de les persianes i els panys de porta, les dels manyans i els drapaires... El triomf d’una mirada, uns segons de l’atenció d’algú en què la imatge, els colors o el lema, les convocatòries, l’homenatge o el sentit record brollen del vinil o el paper directament a la consciència de qui se la mira. Un curt instant rere el qual de vegades arriba l’oblit, com per a quasi tot i per a quasi tothom. De vegades.

“com les parets, les enganxines han cridat i criden allò que en molts casos se silencia”

Perquè cada adhesiu reivindica una causa o difon una consigna. És alhora un canal i un codi del llenguatge, una forma delicada de comunicació eminentment popular... i per tant política.

Aquesta mostra és una bateria d’exemples d’aquesta característica política, junts tots ells gràcies a la feina del recopilador, que ha reunit un a un, una a una, mostres d’aquella expressivitat i imaginació que les persones no poden estar-se d’esbombar, rastres d’aquella necessitat de diàleg o de reivindicació que caracteritza les persones militants... Aquesta és la mena de qüestions que aquí es plantegen, pedaç a pedaç, qüestions polítiques, raons ideològiques...

“aquest recull és un rutilant tast de llibertat, de diversitat, de voluntat...”

Exposar-se i exposar fins i tot aquelles peces que expressen una ideologia ferotgement contrària a la mateixa llibertat d’expressió.

Perquè allò que representa fonamentalment aquest recull és un rutilant tast de llibertat, de diversitat, de voluntat... Perquè, com les parets, els adhesius han cridat i criden allò que en molts casos se silencia, donant fe de l’existència ara i sempre de la inesgotable capacitat humana de pensar de forma diversa.

Tenim oportunitat de valorar com a veritable llenguatge (un dels llenguatges) el de qui només disposa del carrer. Llenguatge rotund com el mateix carrer, l’espai que de veritat és comú a tothom i que ressona a la lletra d’aquella cançó d’Hàbeas Corpus:

Bienpensantes son los que piensan bien. Esto es, los que no piensan.

Los que repiten como papagayos lo que oyen por televisión.

Son los que duermen el sueño de las verdades oficiales.

Son los esclavos, los que para no poner en juego su vida renunciaron a la libertad.

LLEGEIX, PENSA, DIFON !!!