Ja som al 2012, ja hem passat les festes i no sabem si s’acabarà el món o no, però per si de cas nosaltres continuem informant d’allò que afecta el nostre col·lectiu a casa nostra i més enllà de les nostres fronteres.

D’aquí a poc –el mes de març per ser més concrets– a l’ONU es viurà una jornada històrica. Per primer cop en la història d’aquesta organització es portarà a debat un informe detallat de la violència, la discriminació i la marginació que té lloc arreu del món amb relació a l’orientació sexual i la identitat de gènere. Aquest informe aportarà informació sobre els abusos que pateix el col·lectiu LGBT arreu del món i les obligacions que cada estat té envers el col·lectiu.

 “Per primer cop en la història de l’ONU es portarà a debat un informe detallat de la violència, la discriminació i la marginació que tenen lloc arreu del món amb relació a l’orientació sexual i la identitat de gènere”

 

Perquè com bé recullen diferents tractats internacionals els estats estan obligats a “prevenir la violència i la discriminació basades en l’orientació sexual o la identitat de gènere dels seus ciutadans”, a més de protegir el dret de la vida, la llibertat i la seguretat de les persones sense discriminació de la seva orientació sexual o identitat de gènere”.

Però malauradament això no s’aplica a molts indrets del planeta. El nostre col·lectiu continua patint a molt països la llosa de la societat, ajudada en part pels òrgans de l’estat i la seva passivitat. Per això, aquesta resolució serà un primer pas en la direcció correcta, per educar i corregir l’actitud d’alguns governs que viuen ancorats en l’edat mitjana.

Una de les organitzacions que des de fa ja molts any lluita per donar veu als mes desfavorits i els grups amb perill d’exclusió social és Amnistia Internacional.

Aquesta organització, que es va crear ara fa 50 anys a Londres, té presència a més de 150 països i denuncia constantment aquestes pràctiques de violència envers les minories i especialment envers la comunitat LGBT.

Un dels casos mes flagrants de violència constant –i que Amnistia Internacional contínuament denuncia– és la d’Hondures.

Després del cop d’estat que va patir aquest país l’any 2009, l’associació ha estat denunciant les practiques “rutinàries” de violència emprades pels aparells de l’estat (policia, militars..) envers la població en general, però d’una forma brutal contra persones transsexuals, que la policia deté i apallissa indiscriminadament sense cap motiu i sense que ningú hi faci res.

Segons l’informe que ha publicat l’ONU, a Hondures des de l’any 1999, s’han registrat almenys 31 casos d’assassinat de membres de la comunitat LGBT. Arran d’això i gràcies a la intervenció d’Amnistia Internacional, una d’aquestes persones amenaçades, l’Àlex David Sánchez, militant i voluntari de diverses organitzacions LGBT a Hondures, ha pogut acollir-se recentment al programa de refugiats del nostre país. L’Àlex estava amenaçat de mort pel simple fet de ser gai i ajudar la comunitat LGBT. Ara des de fa uns mesos viu fora d’aquest entorn de violència i ajuda a fer entendre aquest missatge amb intervencions públiques i xerrades.

 “Un dels casos més flagrants de violència constant –i que Amnistia Internacional contínuament denuncia– és la d’Hondures. La policia deté i apallissa i n d i s c riminadament transsexuals sense cap motiu i sense que ningú hi faci res.”

I sí, és veritat, estem envoltats de males notícies, que si les retallades, que si els canvis de govern, que si la crisi... però sembla que com sempre hi ha notícies que ens donen esperança. Organitzacions com Amnistia Internacional fa 50 anys que lluiten pels drets dels que més pateixen i aconsegueixen donar veu als que no la tenen i han aconseguit fites que milloren els drets socials dels més desafavorits.

Per això us desitjo un molt bon any a tots i totes i, si voleu saber més sobre aquesta organització que ha fet mig segle, la podeu visitar al seu web: http://www.es.amnesty.org.  

Per: Àlex Madueño

@maxcervella