D’ençà que Fraga ha mort hem escoltat tot un seguit de lloances per part dels reis, de Felipe, de Letizia, de Rouco Varela, dels dirigents del PP, de membres destacats del PSOE com Rubalcaba i Chacón, també de CiU i de UGT, vers aquest personatge. Una autèntica vergonya.

Lloances? Potser ens falla la memòria, però... des de quan els dictadors i els seus sequaços són dignes d’adulacions per part de suposats demòcrates?

Comencem a llegir la Viquipèdia i veiem que efectivament va ser ministre d’Informació i Turisme al llarg de 7 anys (1962-69) i ambaixador del règim de Franco, el dictador.

Trobem fets ‘lloables’ com el següent: “Desde su puesto de ministro llamó por teléfono al padre del estudiante Enrique Ruano, asesinado por la policía política del régimen, para amenazarle con detener a su otra hija, Margot, también militante antifranquista, si no cesaba en sus protestas. El entonces director del diario Abc, Torcuato Luca de Tena, confesó que Manuel Fraga Iribarne le dio las órdenes para publicar anotaciones del diario íntimo de Ruano, manipulándolas a fin de que pareciese una persona inestable que se había suicidado.”

Durant la definida, per alguns, modèlica Transició va ser anomenat vicepresident del primer govern de la monarquia, Arias Navarro com a president, i Fraga també ministre de Gobernación (Ministre d’Interior) entre desembre de 1975 i juliol de 1976. En aquesta època es va produir la massacre de Vitoria (3 de març de 1976) en què la policia va dissoldre a trets i ràfegues d’ametralladora una assemblea de treballadors que s’organitzava a una església.

Van ser assassinades 5 persones i hi va haver 100 persones ferides.

Poc després, Fraga exculparia la policia i els comandaments: “La responsabilidad de los que siguen echando a la gente a la calle, con mensajes de un tipo o de otro, les corresponde íntegra en cuanto a resultados trágicos como los que hemos vivido en Vitoria”.

Aquests treballadors demanaven un augment salarial segons l’IPC (que estava disparat mentre els sous estaven congelats), una jornada laboral de 40 o 42 hores, un mes de vacances, pensió per jubilació complerta, 100% del sou en cas d’accident laboral i mitja hora per a l’entrepà. Drets que són el que hem tingut fins fa poc i que van costar sang. Aquell any Fraga també va fer seva la frase “La calle es mía” quan va prohibir que l’oposició es manifestés el dia 1 de Maig.

L’article “El franquismo/fraguismo: Recuérdalo tú y recuérdaselo a otros” recull 11 entrevistes a representants del món de la cultura. No són lloances el què hi trobem, s’hi repeteixen termes com censor, informador, botxí, repressor i còmplice de les tortures i afusellaments.

Recordem-ho quan alguns ben pagats callin, quan l’homenatgin, quan altres lloïn i adulin un feixista impune com Fraga, perquè així estan mostrant la seva verdadera cara i la nul·la talla moral que tenen. Recordem qui ho diu, quins mitjà se’n fan ressò i què callen, i recordem també qui financia aquests mitjans i qui s’hi anuncia. Per a què no ens enganyin, recorda-ho tu i recorda-ho a altres.

Aunque a Fraga lo vistan de demòcrata, fascista se queda.

No ens faran creure.

Referències

http://es.wikipedia.org/wiki/Manuel_Fraga_Iribarne
Natalia Junquera, «No se tiró, lo mataron», El País, 17 enero 2009
http://es.wikipedia.org/wiki/Sucesos_de_Vitoria
Vitoria. 3 de marzo de 1976
http://www.rebelion.org/hemeroteca/sociales/vitoria290501.htm
El día en que la policía de Fraga disparó contra una asamblea
http://www.publico.es/espana/417425/el-dia-en-que-lapolicia-de-fraga-disparo-contra-una-asamblea
El franquismo/fraguismo: Recuérdalo tú y recuérdaselo a otros - 11 entrevistas a representantes del mundo de la cultura

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=143529