Policies ben uniformats, gratacels que semblen no tenir fi, megalòpolis gegants on abans hi havia pobles de pescadors...: com no, es tracta de la primera potència econòmica mundial. Tot això, és el reflex i el paradigma de la Xina d’avui en dia, un tren d’alta velocitat que vol deixar enrere un passat mil·lenari massa de pressa, si tenim en compte el fort tradicionalisme cultural que caracteritza el país i que ha estat governat amb mà ferma per una revolució comunista els darrers 50 anys.

 ...escorcolls als clubs d’oci nocturn gai, on la policia ha detingut i empresonat desenes d’empleats pel simple fet de treballar en un local d’ambient”

Tot té un preu i un cost, que no es pot obviar, i que, alhora, l’establishment no vol deixar traslluir. Amb la censura dels medis de comunicació, l’aïllament dels dissidents i la repressió de qualsevol manifestació contrària al govern, s’ha creat un mur de fum que separa il·lusió de realitat. D’una banda, tenim les grans ciutat hipermodernes, on viuen els “nous rics” i, d’una altra, tenim la marginació d’una gran part de la societat, la manca de drets humans, la misèria dels camperols i la retallada dels drets socials. Per tant, pot dirse que els avenços del sector econòmic no han portat una consciència del benestar i dels drets socials, no almenys fins ara. Sembla ser que aquest tren va massa de pressa en alguns àmbits, però no et tots!

Sense anar mes lluny, no va ser fins a l’any 2001 que la Societat xinesa de Psiquiatria va declarar que l’homosexualitat no era una malaltia. D’això només fa 10 anys!!! Cal tenir en compte que la mentalitat tradicionalista xinesa no permetia que els fills fossin gais i que no deixessin herència; per evitar això últim, es creaven matrimonis encoberts, on gais i lesbianes es casaven i tenien un fill, mentre seguien fent la seva vida social i sexual per separat.

Fa només unes setmanes que dos estudiants van ser expulsats temporalment d’una de les acadèmies de pilots mes prestigioses del país perquè uns companys van penjar a la xarxa una imatge en què es besaven vestits amb l’uniforme del centre; com a resposta al seu comportament, seran sotmesos a una “educació moral i crítica”. Casos com aquest no són una excepció.

Alguns articles parlen d’escorcolls als clubs d’oci nocturn gai, on la policia ha detingut i empresonat desenes d’empleats pel simple fet de treballar en un local d’ambient.

Després de setmanes sense poder comunicarse amb les famílies i ni tan sols parlar amb un advocat, alguns han estat alliberats sense càrrecs ni sancions, però d’altres han estat condemnats a pagar multes i obligats a firmar falses declaracions.

 ...la Xina parla d’economia i de progrés industrial, però encara té massa assignatures pendents, com els drets de la comunitat LGBT... “

A la Xina encara li queda un llarg camí per recórrer perquè pugui considerar-se’l un país de primera en qüestions de drets humans. Un estat que no respecta les llibertats essencials, que no respecta els infants ni les minories religioses, no pot ser considerar un país pròsper. Sens dubte, allò que més costarà canviar serà la mentalitat d’una societat que ha estat abnegada i ha hagut de suportar tota mena d’imposicions i mancances, una societat on es pot veure que un nen mor al carrer i no s’hi fa res, una societat en què per reclamar uns diners es pengen animals vius de les taulades... En fi: aquest no és un país del primer món.

Segurament, la Xina podrà parlar d’economia i de progrés industrial, però encara té massa assignatures pendents, entre les quals s’hi troben els drets de la comunitat LGBT i les minories del país. Potser, la nostra democràcia no serà la millor de totes –hi tenim encara massa fites per assolir-, però, almenys, ens hi podem mostrar tal com som, sense haver d’amagar-nos ni d’avergonyir-nos del que som.

Per: Àlex Madueño

@maxcervella