He descobert fa poc temps, a través de la meua bona amiga i companya Rosa, la pàgina web de temàtica LGTBI www.dosmanzanas.com, que, per cert, us recomane que visiteu si no la coneixeu encara perquè crec que us agradarà. A mi em va enlluernar. Totes les notícies relacionades amb el nostre col·lectiu hi són presents. No en falta cap.
Com no podia faltar-hi aquesta que comente ara ací. Segons sembla, va causar furor en tots els fòrums en el seu moment, a començament d’any. No és per a menys. Com diria la guapa Carmen Alcayde, «¡qué fuerte, qué fuerte y qué fuerte!» Em referisc al fragment del programa La noche con Cuca, d’Intereconomía TV, en què telefonà un teleespectador per a anunciar el seu matrimoni, en el mes d’abril passat, amb qui era el seu nóvio des de feia set anys. En penjar, la periodista del cor malparlà tot el que pogué i més sobre el matrimoni entre persones del mateix sexe, i fins i tot arribà a dir que «lo natural es que un hombre quiera a una mujer, y una mujer a un hombre.» En realitat, tot el seu discurs fou esborronador. Feia por escoltar la cabassada de barbaritats, bestieses i idioteses que va ser capaç de dir aquesta senyora en tan pocs minuts. Terrorífic!

“...telefonà un teleespectador per a anunciar el seu matrimoni, amb qui era el seu nóvio des de feia set anys.... la periodista malparlà tot el que pogué i més sobre el matrimoni entre persones del mateix sexe”

>Quan vaig veure el vídeo, vaig experimentar una sèrie de sentiments contraposats: des de pena i llàstima, d’una banda, fins a vergonya, ràbia i fàstic, d’una altra, passant per incredulitat, recel i desconfiança, i per descomptat que una tristor enorme. La meua pregunta és clara i immediata: ¿qui és ella per a posar en dubte que la unió d’un home amb altre home no és un matrimoni? Qui? La resposta és òbvia: ningú. No és ningú. I, malgrat que li sàpiga greu, des del 2005 hi ha una llei a l’Estat espanyol que permet contraure matrimoni, sí, matrimoni, caiga qui caiga, a les persones del mateix sexe. La mateixa llei que el senyor Rajoy no té clar si mantindrà o no en cas que arribe a la Moncloa.
>I ara hi afig jo: ¿qui és el senyor Rajoy per a llevar-me un dret, el de casar-me amb qui em dóna la gana? Qui? Com he dit abans: ningú. O siga que ell, si és president del Govern espanyol, em deixarà casar-me amb una dona, però no amb un home, és així? I per què? No sóc jo qui em case? Doncs decidisc amb qui ho faig jo i no ell. I no en parlem més. Per a fer la declaració de la renda ara a la primavera o pagar els elevats impostos que paguem a la meua ciutat, Sant Vicent del Raspeig (governada, desgraciadament, pel Partit Popular), sí que sóc un ciutadà més, un ciutadà de primera, no? I per a contraure matrimoni amb la persona que estime, qui sóc? Aquest tema em fa bullir la sang. I després diuen que no cal fer soroll el dia de l’Orgull Gai. Soroll no, enrenou, rebombori i el que faça falta.
És la hipocresia personalitzada en aquestes persones conservadores i dictatorials que no són capaces d’avançar d’acord amb els temps, com s’esdevé amb l’Església catòlica. És el despotisme i l’homofòbia amb cames i disfressa de tolerància. És -utilitzaré els mateixos adjectius que vaig dedicar en el seu moment a la intervenció, en una conferència, d’una professora de l’Opus Dei de la Universitat Catòlica Sant Antoni de Múrciavergonyós, denigrant, humiliant, escandalós, vulgar, bast, groller, insolent, desconsiderat, barroer, rude, inculte, il•lògic, descarat, injuriós, atrevit, rústec, tosc, impresentable... que tota aquesta gent de dretes que pensa així tinga aquesta opinió tan retrògrada i carpetovetònica de l’homosexualitat, dels gais, les lesbianes, els i les bisexuals, els i les transsexuals i els i les intersexuals. Com molt bé diu el text introductori del vídeo en la pàgina recomanada, és simplement simptomàtic de la seua pobresa moral. O dit amb altres paraules, es desqualifiquen a si mateixos. Ells i elles que tenen fe ho entendran millor que jo: que déu els agafe confessats i confessades!
No saben el dany que fan gratuïtament. Ni s’ho imaginen. Per això, recomane a la senyora Cuca García de Vinuesa, al messies Mariano Rajoy i a tota aquesta troupe que, per favor, miren la pel•lícula Prayers for Bobby (2009). Potser així s’adonaran del mal que professen no solament pensant així, sinó verbalitzant-ho públicament com ho fan. I tampoc estaria malament que tingueren algun fill, filla, nét o néta gai, lesbiana, bisexual, transsexual o intersexual. Aleshores sabrien quin pa hi donen...

“És la hipocresia personalitzada en aquestes persones conservadores i dictatorials que no són capaces d’avançar d’acord amb els temps... És el despotisme i l’homofòbia amb cames i disfressa de tolerància.”

http://oscarbanegas.blogspot.com