Monument inaugurat

Jordi Valls i Fuster

Director del Pla Municipal per al col·lectiu LGTB

Ajuntament de Barcelona

El passat diumenge 20 de març Barcelona consolidava el seu lideratge com a ciutat oberta i acollidora, ciutat de llibertat, amb la inauguració del monument als gais, les lesbianes i les persones transsexuals que han patit persecució i repressió al llarg de la història.

El primer moviment d’alliberament gai de l’estat espanyol es va fundar a Barcelona el 1970. Aquesta ciutat també acollí (és un dir per l’època política i les càrregues policials) la primera manifestació gai, lesbiana i transsexual, el 26 de juny de 1977, contra la Ley de Peligrosidad y rehabilitación social. Perquè “gràcies” a aquesta llei i d’altres de semblants, les persones LGTB hem estat perseguides i represaliades al llarg de la història. Primer érem considerats pecadors (i ho poso en masculí perquè les dones lesbianes han estat invisibles durant molts segles), després delinqüents, i també perillosos socials. L’època democràtica a l’estat espanyol ha augmentat l’acceptació social del col·lectiu LGTB, i s’ha completat amb una sèrie de lleis que han fet del nostre país un dels més avançats del món en el reconeixement dels drets a la lliure orientació sexual i identitat de gènere.

Però encara hi ha molta feina per fer. És per això que l’Ajuntament de Barcelona s’ha dotat d’un Pla Municipal per al col·lectiu LGTB, que ha de fixar les polítiques que l’administració local ha de dur a terme dins les seves competències per garantir la plena igualtat dels seus ciutadans i ciutadanes, en la plena diversitat que signifiquen les sigles LGTB. Els treballs d’elaboració del Pla van començar amb una ampli diagnòstic de la situació del col·lectiu a la ciutat. Aquest primer pas va constatar que la gran majoria de la ciutadania estava oberta a la realitat LGTB, però també posava de manifest els aspectes que calia millorar per assolir una societat oberta, lliure i plural en la diversitat. Perquè els nuclis de persones amb dificultats o fins i tot amb actituds hostils cap a nosaltres eres justament aquells que no havien tingut contacte o coneixença amb cap persona del col·lectiu LGTB. Calia doncs continuar amb accions de visibilització de la diversitat d’orientació sexual i d’identitat de gènere. I calia treballar sobretot amb quatre grups de persones que encara avui pateixen discriminació i repressió: les persones transsexuals, les persones grans LGTB, els i les joves LGTB que reben assetjament a les escoles, a les famílies i als llocs d’esbarjo i de treball i les persones LGTB que pertanyen a minories ètniques o religioses.

El monument que s’ha inaugurat no és més que una de les 228 accions que preveu el Pla Municipal i que s’han d’anar implementant fins el 2015. Encara hi ha molta feina per fer. Encara són possibles passos enrere. Per això cal que tothom, des del seu lloc (entitats, administracions, persones) segueixi vigilant per tal de seguir en el camí de la llibertat.