La notícia que Barcelona serà la primera ciutat espanyola a tenir un monument dedicat als represaliats LGTBI, de pedra, amb forma triangular i de color rosa ens va sorprendre a final de l’any passat. Però la polèmica per la ubicació d’aquesta escultura d’homenatge a un col·lectiu desfavorit com és el nostre, i més en altres temps llunyans, va fer tant renou que l’ajuntament de la ciutat comtal ja cerca un lloc alternatiu a la Sagrada Família per col·locar-la.

Hi ha coses d’aquesta absurda i innecessària controvèrsia que no acabe d’entendre. Què més fa que el monòlit es col·loque als jardins que hi ha davant la basílica més coneguda de Gaudí? Que té a veure una cosa amb l’altra? És que no pot haver-hi res que tinga a veure amb els gais, les lesbianes, els i les bisexuals, els i les transsexuals i els i les intersexuals a una certa distància d’un edifici religiós?

Alberto Fernández Díaz, portaveu del Partit Popular en l’Ajuntament de Barcelona, va dir textualment: «levantar un monumento en nuestra ciudad dedicado a los gays me parece un auténtico despropósito.» La reacció d’un bon grup d’entitats LGTB de Catalunya va ser immediata i, fins i tot, es van reunir per a mostrar el rebuig més absolut a les declaracions d’aquest representant polític del partit de les gavines. Llevat del de Berlusconi fa uns quants mesos, no he vist comentari més homòfob que aquest en els últims temps. Em sembla carpetovetònic que un representant polític diga una cosa així i, damunt, no se li sancione. Perquè és d’una homofòbia colossal impròpia d’un dirigent d’un partit polític suposadament tan democràtic i respectuós com és el que presideix el senyor Rajoy. És evident que si el líder de l’oposició i més que probablement futur president del Govern espanyol -molt a desgrat meu- no té clar si mantindrà o derogarà la llei de matrimoni homosexual, el seu súbdit Fernández Díaz s’ha d’oposar, siga com siga, a la instal·lació d’un monument a favor de la llibertat i de la igualtat de gais, lesbianes, bisexuals, transsexuals i intersexuals davant la Sagrada Família, al bell mig del passeig de Gràcia, a Montjuïc, a la Barceloneta o a la Cotxinxina.

“És que no pot haver-hi res que tinga a veure amb els gais, les lesbianes, els i les bisexuals, els i les transsexuals i els i les intersexuals a una certa distància d’un edifici religiós?”

Aquesta actitud, malgrat disfressar-la sota l’aparença de no tenir res en contra de l’opció sexual de ningú, és un indicador de la invisibilitat que vol aquest sector conservador i retrògrad d’aquelles altres orientacions que no són l’heterosexualitat. Perquè mentre que l’emplaçament d’aquest monòlit en record de les persones LGTBI siga per als puritans del Partit Popular o de l’Església catòlica un motiu més de crispació social i un exemple evident d’una intolerància grinyolant, d’una ignorància supina i d’una homofòbia majúscula, senyal -i símptoma- que alguna cosa no va bé en el procés de normalització d’una realitat que no acaba d’arribar. Per això, els defensors dels drets humans i especialment del col·lectiu de què formem part lluitarem, amb els mitjans al nostre abast, perquè l’homosexualitat deixe de ser considerada una orientació sexual de segona categoria.

Si depenguera de mi, l’escultura que ens ha d’homenatjar aniria, no davant de la Sagrada Família, sinó a la part més alta del temple expiatori, perquè fóra visible des de tota la ciutat de Barcelona, i amb una bandera amb els colors de l’arc de sant Martí a l’estil d’aquella de 20 m que oneja a la plaça de Colom de Madrid. O a la famosa Rambla, o a la plaça de Catalunya, a la plaça Universitat o al parc de la Ciutadella, on sembla que serà col·locada finalment. Allò important no és el punt de la ciutat en què vol ser posada, sinó la incomoditat que per al Partit Popular, el bisbat i tota la gent de ment tancada comporta que hi haja un monument en memòria dels represaliats per la seua orientació sexual. Finalment la cordura que han perdut aquelles i aquells que des d’un principi s’hi han oposat torne a prevaldre per damunt de tot i aquest 20 de març s’inaugura el monument. No ho oblidem, una causa més que justa.

“...a la part més alta de la Sagrada Família... visible des de tota la ciutat i amb una bandera amb els colors de l’arc de sant Martí a l’estil d’aquella de 20 m que oneja a la plaça de Colom de Madrid.”

Per: Òscar Banegas (http://oscarbanegas.blogspot.com)